Més de 1.050 milions d’euros executats, milers d’explotacions modernitzades i gairebé 25.000 explotacions beneficiàries d’actuacions ambientals. Són només algunes de les xifres que ha deixat el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2022, un projecte que, al llarg d’una dècada, ha contribuït a transformar per complet el món rural català.
Malgrat que el període formal del programa finalitzava l’any 2020, l’etapa d’execució s’ha estès fins al 31 de desembre de 2025 gràcies a la regla europea n+3 —que permet allargar tres anys més l’execució dels fons compromesos—. Aquesta pròrroga tècnica explica per què es parla ara, el 2026, d’un balanç que en realitat tanca una dècada sencera de política agrària.
Deu anys d’evolució
En total, el PDR ha executat més de 1.050 milions d’euros de despesa pública, amb una execució global de gairebé el 100% dels recursos disponibles. Així mateix, ha aconseguit convocar 1.264,55 milions d’euros, una xifra equivalent al 115% del pressupost inicialment programat. En aquest sentit, el finançament ha estat compartit entre les diferents administracions. D’una banda, la Generalitat de Catalunya hi ha aportat 488,77 milions d’euros, prop de la meitat del finançament públic, mentre que el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) hi ha contribuït amb 477,77 milions d’euros, i l’Administració General de l’Estat hi ha aportat més de 84,1 milions.
Tal com defensa el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, “el desenvolupament rural és molt més que una política d’ajuts i constitueix una veritable política de país”. Defensa que rere aquestes xifres hi ha tota una xarxa de mesures; des d’ajuts directes, inversions i formacions fins a projectes de cooperació entre entitats. En aquest sentit, els objectius també han sigut multifactorials; des de la producció d’aliments fins a mantenir viu el territori, gestionar el paisatge agrari, fer front al canvi climàtic i garantir que les zones rurals continuïn tenint activitat i oportunitats.
Un sector modernitzat
Una de les prioritats del programa ha estat modernitzar les explotacions agràries i millorar-ne la competitivitat. En aquest àmbit, el PDR ha mobilitzat 211,94 milions d’euros i ha destinat 139,4 milions a millorar, modernitzar i reestructurar 5.729 explotacions agràries, assolint l’objectiu previst per la Unió Europea.
El relleu generacional també ha estat un dels eixos més beneficiats pel programa. Durant el període del programa, 2.873 agricultors i agricultores han rebut suport per incorporar-se a l’activitat agrària, amb una aportació de 73,6 milions d’euros. Són ajuts que busquen facilitar que noves generacions puguin començar a treballar al camp i donar continuïtat a les explotacions.
Paral·lelament, s’han impulsat actuacions per reforçar la competitivitat de la indústria agroalimentària, promoure la participació en règims de qualitat, donar a conèixer els productes catalans i afavorir les cadenes curtes de comercialització. La idea és que una part més gran del valor dels aliments es quedi al territori, des de la producció fins al consumidor.
La sostenibilitat ha estat un altre dels grans pilars del PDR. En total, prop de 25.000 explotacions agràries han estat beneficiàries d’actuacions ambientals. El programa ha combinat tres grans línies: les mesures agroambientals, els ajuts a l’agricultura i la ramaderia ecològica, i els ajuts a les zones amb limitacions naturals. Aquestes mesures han permès donar suport a explotacions que treballen en condicions més difícils i que, alhora, tenen un paper important en el manteniment del paisatge i la biodiversitat.
La gestió del territori també ha inclòs actuacions forestals. El PDR ha impulsat una estratègia que combina planificació, gestió forestal, accessibilitat, valorització econòmica i prevenció d’incendis. L’objectiu és reforçar la resiliència dels boscos davant del canvi climàtic i afavorir una gestió més sostenible.
Polítiques d’innovació
El desenvolupament rural no es limita a les explotacions agràries. També té a veure amb la capacitat dels territoris per generar activitat econòmica, retenir talent i crear noves oportunitats.
En aquest àmbit, el PDR ha impulsat 829 operacions associades a la innovació i la cooperació, reforçant la relació entre el sector productiu, la recerca i les empreses. També ha ofert programes de formació que han arribat a més de 24.800 participants. Un dels instruments més destacats ha estat la metodologia LEADER, una estratègia europea que permet que els habitants i els agents locals participin en la definició del futur dels seus territoris.
A Catalunya, els 11 Grups d’Acció Local han impulsat 1.853 projectes de desenvolupament territorial, que han contribuït a crear 1.411 llocs de treball. A través d’aquests projectes, els territoris rurals han pogut desenvolupar iniciatives pròpies, impulsar la innovació i generar activitat econòmica, així com reforçar la capacitat dels pobles i les comunitats locals per definir el seu futur.
Mirada al futur
Per a Ordeig, el desenvolupament rural és molt més que una política d’ajuts. És, en les seves paraules, “una veritable política de país”. Ordeig ha defensat que els resultats del PDR 2014-2022 constitueixen una base sòlida per afrontar els reptes de la pròxima dècada. També ha reivindicat la necessitat d’una política agrària i rural més territorialitzada, capaç d’identificar la diversitat dels territoris i donar suport als seus actors.
El balanç del PDR arriba després d’uns anys marcats per crisis econòmiques, sanitàries, geopolítiques i climàtiques. En aquest context, el programa ha demostrat capacitat d’adaptació i ha deixat una base sobre la qual construir les futures polítiques rurals de Catalunya. A més, Catalunya ha rebut gairebé 0,7 milions d’euros addicionals gràcies al mecanisme de bona execució del FEADER, com a reconeixement a l’eficiència en la gestió dels recursos.
Ara, el repte és mantenir un món rural viu, econòmicament dinàmic i ambientalment sostenible. Això implica continuar donant suport a les explotacions, reforçar la innovació, facilitar el relleu generacional i garantir que les decisions s’adaptin a les necessitats de cada territori. Queda per veure si la pròxima dècada serà capaç de sostenir el mateix ritme de transformació que hem viscut fins ara.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
