L’invisible és el que escapa a la nostra mirada: perquè està fora del nostre abast visual, perquè és excepcionalment estrany o perquè, senzillament, se’ns amaga. També formen part d’aquest món invisible el passat, les llegendes i les històries que ens han acompanyat durant segles.
En un món convuls, la biodiversitat és fonamental per garantir la salut de la Terra. Encara avui, hi ha moltes espècies d’animals desconegudes per la majoria de la humanitat, tot i que són claus per mantenir l’equilibri dels ecosistemes. Fer visibles les seves històries és clau per reconèixer-les com a part essencial de planeta que compartim.
‘Animals invisibles’, una mostra oberta tot un any
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona acaba d’obrir les portes a l’exposició Animals Invisibles: mite, vida, extinció, desextinció, una producció pròpia que convida a explorar animals que no podem veure: alguns perquè s’han extingit (com els dinosaures, els dodos o el tigre de Tasmània), altres perquè només existeixen en l’imaginari popular (com sirenes, dracs o ietis), i molts perquè, tot i estar vius, són difícils de veure, ja sigui per la seva estratègia vital (com el calamar gegant) o per la pressió antròpica (el cas del tritó del Montseny).
L’exposició és fruit del Projecte Animals Invisibles, una iniciativa impulsada fa més d’una dècada per l’escriptor i viatger Gabi Martínez i el naturalista i explorador Jordi Serrallonga, comissaris de la mostra. Inspirats en expedicions d’arreu del planeta, ara el projecte ha donat lloc a una exposició, però abans ja s’havia plasmat en un llibre prologat per Viggo Mortensen, a banda d’articles, documentals, conferències i un web col·laboratiu que convida la ciutadania a sumar-se al mapa dels Animals Invisibles Explorers.
La ciència i l’art es fusionen
Apostant per una mirada innovadora i interdisciplinària, l’exposició combina ciència i humanitats, dues maneres de veure el món que històricament han dialogat poc. S’hi exhibeixen peces de les col·leccions del museu juntament amb obres d’artistes de disciplines tan diverses com la il·lustració, l’escultura, la fotografia, la música, la literatura, el còmic, el tatuatge, el cinema o l’art conceptual.
Entre els participants hi trobem artistes com l’actor Viggo Mortensen, els fotògrafs Joan Fontcuberta i Txema Salvans, els artistes Antoni Muntadas i José Luis Viñas, la muralista Lily Brick, el músic Rafel Plana, el cineasta Víctor Matellano, l’especialista en art electrònic Vicente Matallana o la tatuadora Paola Garmo, entre d’altres.
Consciència ecològica
Fidel a la seva consciència ecològica, el Museu ha apostat per un muntatge sostenible, fent servir materials d’exposicions anteriors, com les estructures de fusta, i elaborant la cartelleria i figures —com el calamar gegant que dona la benvinguda als visitants— a partir de biomaterials obtinguts de residus orgànics. Tal com explica el museu, “tan important és planificar el muntatge com pensar en el destí final del que s’ha fet servir”.
Els espais de l’exposició estan estructurats en quatre eixos: Mite, Vida, Extinció i Desextinció. A través dels diversos àmbits, els assistents poden descobrir els animals ‘invisibles’ des d’un enfocament divers.
Mite
Un mite —del grec mythos— és un conte, un relat fabulós que narra l’actuació de personatges extraordinaris com déus, deesses o éssers sobrehumans. Alguns mites semblen tan reals que, al llarg de la història, s’han organitzat expedicions i s’han ofert recompenses per demostrar l’existència d’animals només presents en l’imaginari.
Al llarg de la història, aquests relats han inspirat milers d’artistes en pintures, escultures fins a videojocs o productes més comercials. Analitzar els mites des d’una perspectiva científica i humanista permet embarcar-se en una expedició als límits de la fantasia explorant el planeta més enllà del que coneixem.
Vida
La natura sovint és un misteri. Hi resisteixen animals tant esmunyedissos com extraordinaris. Dofins roses a la selva, marsupials en illes minúscules… Es tracta d’una fauna alternativa a la qual ens podem apropar sempre que respectem el seu medi. Ara bé, malgrat que, molts d’ells estan en perill d’extinció, la seva singularitat i raresa fa que protegir-los sigui una necessitat.
Extinció
La cacera abusiva, els furtius, la tala d’arbres descontrolada, el canvi climàtic o la mateixa selecció natural han conduït milers d’espècies animals a l’extinció. Malgrat que aquestes espècies ja no existeixen, no es tracta d’éssers mitològics.
Des de dinosaures i trilobits, passant per mamuts i neandertals, fins al moa i al dodo, hi ha milers d’animals que no hem conegut, però que gràcies al descobriment de restes fòssils, sabem que van formar part del planeta Terra. En aquest espai, el museu posa especial èmfasi en el fet que, rellegir els seus noms, suposa rescatar una part important del patrimoni natural i cultural del planeta.
Desextinció
Un cop coneguts els animals extingits, surt un concepte que condueix a la més pura ciència-ficció: la desextinció. Pel·lícules com Jurassic Park juguen a desextingir espècies del passat, que només perduren en restes fòssils o dins el nostre imaginari.
Aquest desig també la trobem molt present en els mitjans de comunicació, quan publiquen titulars sensacionalistes al voltant la clonació de mamuts. Una idea que, a banda de ser molt complexa, planteja greus problemes bioètics.
Tot i això, cal tenir clar que no es tracta exactament d’una fantasia. Avui dia, la ciència continua recuperant l’ADN d’espècies que s’han extingit recentment, sobretot a causa de les societats humanes que han alterat el medi ambient de manera ràpida.
Més enllà de l’exposició
L’exposició no es limita als quatre àmbits; sinó que té continuïtat a la mostra permanent del Museu, Planeta Vida, protagonitzada per dotze animals relacionats amb la temàtica de la nova exposició temporal. De la mateixa manera, els assistents podran veure audiovisuals, una pantalla amb il·lustracions de còmics i un espai dedicat a infants que compta amb biblioteca.
A banda dels espais principals, el projecte Animals invisibles ofereix una programació d’activitats per a tots els públics on es convida petits i grans a reflexionar al voltant de diversos continguts de l’exposició.
D’entre les activitats per a adults destaca el Club de Llunàtics i Llunàtiques —cinc sessions de tertúlia científica moderades per Jordi Serrallonga—, ConversesNat —tres taules rodones amb experts del sector— i, per als més petits, el flipbook o foliscopi, una activitat per a crear una il·lustració animada pàgina a pàgina.
Podeu trobar-ne tota la informació a la web del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
