Greenpeace Espanya ha presentat l’informe Crisi a tota costa 2024. Anàlisi de la situació del litoral davant dels riscos de l’emergència climàtica que afirma que a Catalunya, i d’aquí a només deu anys, podrien començar a desaparèixer algunes platges.
En l’apartat dedicat a Catalunya, que es pot consultar sencer seguint aquest enllaç, es fa una radiografia dels prop de 700 quilòmetres de litoral i detalla quines amenaces planen sobre aquesta zona.
Segons Greenpeace, no hi ha cap regió costanera, i Catalunya no n’és una excepció, que no estigui exposada a riscos per excés d’urbanització i infraestructures, contaminació, barreres artificials (com dics espigons, passeigs marítims o ports esportius) o el desviament de rius.
Totes aquestes actuacions han provocat desequilibris que es tradueixen en el retrocés i pèrdua de les platges i, amb aquestes, la seva funció de barrera protectora, fet que suposa un risc per a milions de persones que viuen al litoral. Amb cada temporal, desapareixen platges i passeigs marítims, i això demostra, segons els ecologistes, que les mesures que s’han aplicat fins ara —contenir el mar amb ciment i formigó i reomplir les platges amb sorra artificial— no serveixen de res. En la darrera dècada, les regeneracions artificials de sorra han costat més de 1.500 milions d’euros. La situació és especialment greu a la costa del Maresme, on l’augment de l’erosió, la reducció d’aportacions naturals de sediments i la destrucció d’ecosistemes costaners provoquen que, a l’hivern, les platges pràcticament desapareguin. El pitjor cas és el de la de Montgat, que ja ha perdut el 90% de la sorra.
L’informe també apunta que els passeigs marítims estan en entredit. Afirma que juguen un paper molt negatiu en la supervivència de les platges, perquè fan de límit i impedeixen que exerceixin el paper de dissipadores de l’energia que ve del mar. Els onze passeigs martítims amb més risc de patir les conseqüències de la crisi climàtica són els de Llançà, l’Escala, Pineda de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Montgat, Salou, l’Ampolla i dos passeigs marítims de Sitges.
A més de l’acció humana, l’informe de l’organització ecologista recorda que a més hi ha les amenaces pròpies del canvi climàtic:
- La pujada del nivell del mar afectarà significativament la costa catalana. L’any 2030, segons estimacions de la NASA, s’esperen impactes molt greus, per exemple a Barcelona, on, a finals de segle, la costa pot retrocedir setanta metres. En només sis anys, aquest augment del nivell del mar posarà en risc les àrees següents:
A les comarques gironines: Empuria Brava, Sant Pere Pescador, Sant Martí d’Empúries, l’Estartit, Mas Pinell, Torroella de Montgrí, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar i Blanes.
A la demarcació de Barcelona: Mataró, Premià de Mar, Alella de Mar, Sant Adrià de Besòs, la Barceloneta, Delta del Llobregat, Garraf i Vilanova i la Geltrú.
A la demarcació de Tarragona: Calafell, Coma-ruga, Torredembarra, Cambrils, l’Ametlla de Mar i el Delta de l’Ebre. - L’augment de freqüència intensitat dels esdeveniments meteorològics extrems —com onades de calor, sequera, pluges torrencials, temporals, incendis i inundacionas— ja afecta la costa catalana. I si, a més, s’hi suma l’increment de temperatura de mars i oceans i la pèrdua d’oxigen dissolt en aigua, els riscos, segons Greenpeace, es disparen de manera exponencial.
El document també apunta que un 15% de la superfície urbanitzada està en zona inundable, fet que fa incrementar molt el risc de desastres durant les pluges torrencials. Només a Girona, hi ha 15.000 habitatges construïts en zones inundables. Les zones amb més risc d’inundació són: Delta de l’Ebre, el tram entre Malgrat de Mar i Blanes, zones properes al delta del Llobregat i el Besòs i diversos punts de l’Alt Empordà.
Al Delta de l’Ebre, l’erosió i la subsidència (és a dir, l’enfonsament del sòl) ja comencen a provocar danys, que s’agreugen amb les manifestacions derivades del canvi climàtic. Només en 15 anys ja han desaparegut 1,5 quilòmetres de costa, el conreu de musclos ha passat de deu a tres milions de tones de producció i el delta corre el risc de desaparèixer si no hi arriben més sediments.
Les solucions
A més d’identificar els problemes i analitzar-los, l’informe de Greenpeace proposa solucions. Recorda que només amb una reducció moderada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle es podria evitar el 40% del retrocés de les platges. També insta les administracions de tots els nivells a adaptar-se i coordinar-se per aplicar solucions reals, ja que protegir i conservar les platges suposaria un benefici 150 vegades més alt que deixar que continuin deteriorant-se.
En aquest sentit, Greenpeace també proposa que es revisin les polítiques i estratègies turístiques per evitar la massificació de determinades zones i analitzar acuradament els projectes urbanístics que afecten al litoral.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
