• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
Arrels

Arrels

  • Subscriu-te
  • Mercat
  • Actualitat
    • Noticies
    • Agenda
  • Pòdcasts
    • Bar de Vins
    • Ona pagesa
    • Ruraletes
    • Salvant les distàncies
  • Documentals
  • Revista
    • Número actual
    • Números antics
  • Més
    • Qui som
    • Contacta

Arrenca la primera fase per rehabilitar la catedral del Vi de Rocafort de Queralt

La Fundació Domenys i Cellers Domenys han impulsat un doble projecte en aquest conjunt arquitectònic per reivindicar-ne el llegat, amb una inversió global de 10,2 milions d’euros

17 de juliol de 2026 per Maria Sicilia Pont Comparteix

Interior de la tercera nau del Celler Modernista de Rocafort de Queralt abans de l'inici de les obres.

Hi ha vins i caves que expliquen una collita. D’altres expliquen un territori. I n’hi ha alguns que són capaços d’explicar una història sencera. Tres Naus, la gamma de caves de Domenio elaborada per Cellers Domenys, pertany a aquesta última categoria. Cada ampolla és una invitació a viatjar fins a Rocafort de Queralt, a la Conca de Barberà, on fa més d’un segle va iniciar un repte arquitectònic.

El nom Tres Naus ret homenatge directe al conjunt modernista que va convertir Rocafort de Queralt en un lloc únic dins la història del vi català. La monumentalitat, la funcionalitat i la bellesa d’aquests edificis van inspirar l’escriptor Àngel Guimerà, que els va batejar com a «catedrals del vi», una denominació que ha perdurat fins avui i que identifica un dels conjunts patrimonials més singulars de Catalunya.

La primera Catedral del Vi

L’any 1918, els socis i sòcies de la cooperativa de Rocafort de Queralt —avui Cellers Domenys— van inaugurar la nau central del que es convertiria en el primer gran celler modernista de Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí.

La primera Catedral del vi, projectada per Cèsar Martinell.

Aquell edifici, a banda d’un espai funcional per elaborar vi, era una declaració d’intencions. Martinell va entendre que la pagesia mereixia edificis dignes, bells i eficients. Va aplicar coneixements arquitectònics avançats per crear espais que optimitzaven el procés d’elaboració i alhora transmetien orgull col·lectiu.

Anys més tard arribarien dues ampliacions més, configurant les tres naus que avui donen nom a la gamma de caves. La primera, construïda el 1918; la segona, el 1931, i la tercera, l’any 1948. 

Cellers Domenys avui és una de les cooperatives vitivinícoles més importants de Catalunya. Reuneix prop de 700 socis i sòcies que treballen més de 2.600 hectàrees de vinya i olivera repartides entre el Penedès, la Conca de Barberà i l’Alt Camp. Darrere de cada ampolla hi ha la feina de moltes famílies que han mantingut viu el paisatge agrícola durant generacions.

Un patrimoni que es projecta cap al futur

Més d’un segle després de la construcció de la primera nau, la Fundació Domenys i Cellers Domenys han impulsat un doble projecte en aquest conjunt arquitectònic per reivindicar-ne el llegat amb una inversió global de 10,2 milions d’euros.

Inici de les obres per rehabilitar el conjunt arquitectònic.

Per una banda, la Fundació ha impulsat la rehabilitació del primer Celler Modernista de Rocafort de Queralt per convertir-lo en el futur Centre Cultural del Vi, del Cooperativisme i de la figura de Cèsar Martinell. Paral·lelament, Celler Domenys desenvolupa un nou projecte estratègic al costat de la primera catedral del vi: la construcció d’un microceller subterrani destinat a l’elaboració de vins i caves de gamma alta i a la realització de microvinificacions experimentals.

La iniciativa pretén recuperar i posar en valor un espai declarat Bé Cultural d’interès Nacional, transformant-lo en un centre de referència per explicar la història del cooperativisme vitivinícola català, l’evolució del món rural i el llegat arquitectònic de Martinell, així com aprofundir en el coneixement de les parcel·les singulars, les varietats autòctones i les elaboracions de petita producció, combinant innovació i respecte per l’origen.

Si més no, la rehabilitació promet preservar l’essència de l’edifici alhora que el dota de nous usos culturals, divulgatius i turístics, reforçant el seu paper com a motor de desenvolupament del territori. És una manera d’entendre el patrimoni no com una peça de museu, sinó com un actiu viu, capaç de generar cultura, activitat econòmica i nous projectes.

La previsió és que les obres finalitzin l’estiu del 2027. Més endavant, començarà la implantació dels continguts, els espais expositius i el model de funcionament del futur equipament.

Forma part d'Arrels

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Comprar el número 23 Subscriu-te
Comparteix

Subscriu-te a la nostra Newsletter setmanal

Si vols estar al dia de l’actualitat del món Arrels, la ràdio, els videos i el mercat subscriu-te aquí

Footer

  • Pòdcasts
  • DiY
  • Documentals
  • Revista
  • Subscriu-te
  • Qui som
  • FAQs
  • Contacta
  • Avís legal
  • Política de Privacitat
  • Política de Cookies
  • Política de denúncies

Segueix-nos

Un projecte de

Amb el suport de

Adherits a

Aquesta revista ha rebut una ajuda a l’edició del Ministeri de Cultura mitjançant la Direcció General del Llibre, del Còmic i de la Lectura

Sàpiens Petit Sàpiens El Món d'Ahir Descobrir Cuina Apart Ara Llibres Amsterdam Now Books La Casa dels Clàssics Bernat Metge Atlas of the Future Som Mollet Som Granollers Som Vallès Som La Llagosta Som Les Franqueses Som Martorelles Som Montmeló Som Montornès Som Parets Som Sant Fost Mollet a mà