El temps no es pot tocar ni veure, però deixa empremta en tot. Marca el ritme dels dies, ordena els records i modela la història. Situa l’abans, l’ara i el després a les nostres vides. Fa envellir els nostres cossos i, a canvi, regala saviesa i experiència a la nostra ment. Tot i això, l’ésser humà no ha mesurat mai el temps de manera directa, sinó que ho fa observant els canvis en la natura o en elements en moviment: quan surt el sol i quan es pon, una agulla que avança, la sorra que s’escola per un forat o una ombra que es mou.
Fa milers d’anys que aquestes ombres són un dels recursos més simples per entendre el pas del temps. S’allarguen, s’encongeixen i es desplacen. En aquest moviment, la nostra espècie hi va saber reconèixer un patró: les ombres més llargues indiquen que som al matí o a la tarda; les més curtes, al migdia.
Text / Olga Briasco
[Aquest fragment pertany a Sol, el dossier central del darrer número de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
