El 2021 ha estat un any excepcionalment sec a tot Catalunya, exceptuant la meitat sud. Va començar amb un hivern amb registres pluviomètrics inferiors al que és habitual per l’època i, a l’estiu, l’aigua només va fer acte de presència al sud del país i, majoritàriament, de forma torrencial. Segons l’informe anual del DeBosCat, la xarxa de monitoratge del decaïment dels boscos de Catalunya, al 2021 s’ha estroncat la lenta dinàmica de recuperació que els boscos catalans havien iniciat fa dos anys, després d’un 2016 amb molta afectació. Aquesta xarxa de seguiment, impulsada per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada estretament entre el Cos d’Agents Rurals i el CREAF, acaba de publicar el seu informe anual.
Segons les dades de l’informe, l’any 2021 només s’han registrat 1.440 hectàrees forestals recuperades, en comparació amb les 10.300 que havien cicatritzat el 2020, un any que va ser extraordinàriament plujós. La superfície recuperada encara resulta més anecdòtica si la comparem amb les més de 15.000 hectàrees que han empitjorat la seva situació. En aquest sentit, l’informe del DeBosCat constata que al 2021 s’ha duplicat la superfície de bosc afectada per sequera respecte la campanya de l’any anterior. “Són resultats poc optimistes. Per una banda, s’han registrat 68 nous episodis de sequera que han afectat gairebé 4.000 hectàrees. I, per altra banda, n’hi ha 11.900 que ja registraven decaïment d’anys anteriors i han empitjorat l’afectació” explica Mireia Banqué, tècnica del CREAF i coordinadora del DeBosCat.
“Són resultats poc optimistes. Per una banda, s’han registrat 68 nous episodis de sequera que han afectat gairebé 4.000 hectàrees. I per altra banda, n’hi ha 11.900 que ja registraven decaïment d’anys anteriors i han empitjorat l’afectació.”
Mireia Banqué, tècnica del CREAF i coordinadora del DeBosCat.
“Quan un bosc queda debilitat per la sequera, la pluja dels anys següents determina si els arbres es recuperen o acaben morint. És per això que revisitem cada any les zones de bosc afectades prèviament i enguany hem vist un canvi de tendència” comenta Banqué. “Veníem de dos o tres anys bons, on es veia una recuperació clara, però la sequera d’aquest 2021 ha trencat la dinàmica positiva. Hem de continuar ampliant aquesta sèrie temporal de dades de decaïment forestal per veure si en els propers anys es repeteixen aquests episodis de sequera. Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos” conclou la Mireia.
A la meitat nord de Catalunya, la que acusa més aquesta situació, les comarques amb més superfície afectada són la Noguera i el Pallars Jussà, amb més de 3.000 hectàrees afectades cada una, tot i que no s’hi han registrat noves afectacions durant aquest 2021. Les segueixen Osona, el Berguedà i l’Alt Empordà, que sí que tenen més superfície afectada que en anys anteriors. Algunes comarques que feia temps que no tenien episodis de decaïment forestal, com el Vallès Oriental, o d’altres que ja havien aconseguit recuperar els boscos afectats anteriorment, com és el cas de la Selva o el Baix Empordà, han registrat centenars de noves hectàrees en decaïment. Així doncs, s’observa que la majoria d’episodis nous es troben a les àrees del nord-est del país. Destaquen les més de 1.500 hectàrees de nova afectació entre les dues comarques empordaneses, les quals representen el 40% de la superfície de nova afectació de tota Catalunya. En el sentit contrari, trobem comarques com el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta o la Conca de Barberà, que no han registrat cap nou episodi de decaïment forestal. Pel que fa a la proporció de bosc afectat, destaca el Montsià (9,3% de superfície forestal afectada), seguit del Pallars Jussà i el Gironès. Després d’aquest any de sequera, el percentatge de bosc afectat per decaïment a Catalunya passa del 0,77 a l’1,46.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
