A la ciutat d’Hebron, a Cisjordània, hi havia l’únic banc de llavors que quedava a Palestina. Aquest estiu, però, les excavadores israelianes el van arrasar. Segons explica el web de La Vía Campesina —el moviment internacional que, des del 199, aplega milions de pagesos sense terra, indígenes, pastors, treballadors del camp— , “les instal·lacions de multiplicació de llavors de la Unió de Comitès de Treball Agrícola, membre de La Vía Campesina, estaven en ruïnes, els materials de propagació estaven escampats, la infraestructura destruïda i, tot plegat, generacions de patrimoni agrícola palestí convertits en runa”.
Al magatzem arrasat hi havia més de 70 varietats de llavors baladi, moltes de les quals ja no es conserven en cap altre lloc i que els pagesos palestins havien conreat i perfeccionat durant segles. Aquestes llavors de varietats rares i autòctones de cogombres, tomàquets, albergínies o carbassons recol·lectats en granges de Cisjordània i Gaza eren singulars perquè eren portadores de característiques genètiques de resistència a la sequera, a l’adaptació al sol i a la densitat nutricional que no totes les varietats comercials tenen. És per això que consideren que aquesta destrucció no va ser accidental, sinó estratègica.
Des de La Vía Campesina condemnen el que qualifiquen de destrucció deliberada d’ecosistemes per soscavar la supervivència humana i creuen que “un acte com aquest està destinat a trencat els vincles generacionals entre la pagesia i les seves terres”.
Recorden que l’agricultura palestina ha representat una forma de continuïtat cultural i de resistència i per això mateix creuen que les accions de l’exèrcit d’Israel en aquest sentit no són casuals. El passat mes d’agost, Israel va arrencar tres mil oliveres prop de Ramal·la, fet que va suposar, afirmen, la destrucció de tota la comunitat que en tenia cura. També calculen que, des de l’octubre de 2023, l’exèrcit israelià i els colons han arrasat més de cinquanta mil oliveres.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
