«Detesto els vins naturals. La majoria són dolents, odiosos!», exclama Carles Alonso. Té 73 anys i la sort de poder dir el que li plau. «S’ha anat creant la idea que un vi natural és una beguda àcida, escumosa, desvinculada del territori. Els fa gent que no té consciència que per aconseguir un bon vi les has de passar putes!»
Ell sent que va per un altre camí. Sempre pateix: mira el cel de reüll, no fa mai vacances ni s’atreveix a programar gaire enllà. La seva prioritat és la vinya. «És el que mana, ha de ser perfecta perquè també ho sigui el vi que en surt».
text / Marc Serena
[Aquest fragment pertany a la secció Arrelats del número 23 de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
