Amb l’arribada de la tardor i la baixada progressiva de les temperatures, ben segur que us heu plantejat fer una escapada al bosc i gaudir del canvi cromàtic del paisatge o fins i tot cercar entre marges algun bolet despistat. La natura és el millor refugi per trencar amb la rutina, fugir de l’estrès, practicar activitat física i trobar l’equilibri emocional, i és per això que són moltes les persones que en gaudeixen periòdicament.
Catalunya disposa d’un patrimoni natural privilegiat, ric i divers, que abasta des de l’alta muntanya fins als espais litorals, marins i fluvials, els hàbitats agraris humanitzats, les zones humides, els boscos, les bosquines, els prats i les pastures. Molts d’aquests entorns són altament sensibles i és gràcies a la seva conservació i protecció que se sustenta la biodiversitat del nostre país. Malauradament, l’accés i ús d’aquests parcs i reserves naturals no sempre ve acompanyat d’actituds respectuoses cap al medi, i és per això que cal tenir en compte determinades conductes i comportaments, si volem que les generacions futures en gaudeixin de la mateixa manera que nosaltres ho hem fet.
Quan accedim a un espai natural interferim, sense adonar-nos-en, en la dinàmica i l’harmonia de les espècies vegetals i animals que hi viuen. Tot i que és possible que a simple vista no ho vegem, aquests entorns mantenen uns cicles vitals que no s’haurien de modificar. Fer soroll gratuït, portar animals de companyia sense lligar, apilar pedres, endur-nos-en mostres vegetals, fer malbé bolets no comestibles o banyar-nos en gorgs o estanys després d’haver-nos posat crema solar són algunes de les actituds que malmeten aquests fràgils ecosistemes. El bosc no ens ha de complaure la nostra experiència de lleure sinó que nosaltres, com a visitants, ens hem d’adaptar a la seva realitat sense alterar-la.
És molt important evitar aglomeracions i concentracions massives en un mateix indret, especialment a la primavera, quan moltes espècies animals es troben en el període de cria, però també la resta de l’any. Entendre que aquests espais són zones protegides i que formen part del patrimoni cultural del nostre país, com ho són també les esglésies, les fortaleses o els castells, ens pot ajudar a comprendre el valor que cal donar-los.
Una de les primeres premisses que cal tenir en compte si volem evitar espais massificats és planificar com i quan portarem a terme la nostra sortida. Buscar informació sobre la ruta que cal fer per arribar-hi, la previsió meteorològica, els punts d’aigua disponibles, la roba que cal portar, els espais de restauració, la normativa en cas d’anar acompanyats d’animals de companyia o si hi ha punts d’informació a prop, ens ajudarà a evitar sorpreses i treure un millor profit de la nostra estada.
A més de contribuir a conservar el medi natural, també cal tenir en compte que hi ha pagesos i pageses que treballen a aquests espais, que hi tenen horta o que hi pasturen bestiar i que una visita pot interferir en la seva tasca. I cal recordar també que la gran majoria dels boscos de casa nostra són de propietat privada (un 76% del total a Catalunya) i, per tant, cal fer atenció a les senyalitzacions o limitacions que trobem indicades.
Trobareu tota la informació necessària seguint aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
