A Catalunya hi ha prop de 300 nuclis de població abandonats, 350 tenen menys de 10 habitants i al voltant de 1.000 en tenen menys de 30. Aquestes són algunes de les xifres amb les que treballen al projecte Pobles Abandonats que analitza al detall el passat per poder encarar el futur i plantejar propostes que evitin el desplaçament demogràfic de l’entorn rural a l’entorn urbà.
És una iniciativa que va sorgir arran de les classes del professor de la Universitat Autònoma, Oscar Jané. En una assignatura en la que es treballa l’arqueologia moderna, Jané proposava als seus alumnes fer un treball en grup en el que resseguissin la història d’un poble abandonat a través de la memòria oral i la investigació en arxius entre altres fonts. I aquest va ser l’embrió d’un gran projecte que impulsen la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), combina la investigació i el treball de camp per poder analitzar el fenomen del despoblament a gran escala. La intenció és que en un parell d’anys es pugui celebrar un congrés internacional que permeti comparar la situació actual dels territoris de parla catalana amb altres llocs d’Europa i alhora fer propostes per evitar que nuclis que ara estan en risc acabin despoblats.
Maria Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner, forma part de la coordinació general del projecte i explica, “plantegem els nuclis abandonats com a jaciments que han d’oferir molta informació i per intentar que en casos on hi hagi un despoblament creixent amb risc d’abandó, no s’arribi a produir del tot. I ho fem amb disciplines molt diverses, paisatgisme, arqueologia, història, arquitectura, antropologia, economia, etc perquè tingui una base científica i per poder fer propostes de futur.
En el cas de Catalunya la recerca es fa per vegueries i la unitat són nuclis de població amb activitat econòmica i social, per tant pot ser un mas amb diferents habitatges, una colònia industrial, un llogaret, un poble, o fins i tot un nucli creat al voltant d’una església.
Es fa una primera part de recerca documental que servirà de base per fer el treball de camp posterior. Després s’omplen unes fitxes que s’han creat expressament per aquest projecte i un cop validat el seu contingut es publica a poblesabandonats.cat perquè tothom qui vulgui ho pugui consultar. En total hi ha unes 70 persones implicades i s’han publicat 90 fitxes. La voluntat és ampliar el nombre d’investigadors per poder “avançar una mica més ràpid”, explica Maria Carme Jiménez. La informació d’aquestes 90 fitxes es completa amb fotografies, documents i altres recursos que també són consultables al web.
Algunes de les dades que s’extreuen d’aquesta fase d’inventari de tots els nuclis abandonats, és que la zona on més se n’han localitzat és al Pirineu i per això és l’única vegueria que per estudiar-la s’ha partit en dos. També que només a Tremp, hi ha 35 nuclis abandonats i que a la Catalunya Central, la majoria d’aquest nuclis són colònies, mentre que a Girona són masos o esglésies.
D’altra banda, segons explica Maria Carmen Jiménez, un nombre petit d’habitants no sempre és indicatiu d’estar en risc d’abandonament, “hi ha nuclis amb només 10 habitants que sempre han tingut una població estable i que han anat funcionant”. Afirma que han detectat que els nuclis que es mantenen vius, encara que sigui amb una població petita és perquè els habitants tenen “una implicació real amb el territori. Si això no hi és no tinc clar que sigui un benefici pel territori perquè acabaran marxant, No és només la part quantitativa sinó també la qualitativa”.
Calculen que la recerca de l’inventari s’allargarà un parell d’anys més “i amb la informació de les fitxes generarem un mapa que ens expliqui per territoris que és el que està passant i sobretot poder-ho publicar. I finalment voldríem fer un congrés internacional per comparar la nostra realitat”, relata la directora de l’Institut Ramon Muntaner. “El que busquem no és repoblar aquests nuclis sinó aprendre del que ha passat i que això ens ajudi a revertir-ho i a generar polítiques diferents. Es tracta d’estudiar-ho per evitar que torni a passar”, assegura.
Pobles Abandonats compta amb el suport institucional de la Diputació de Girona, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), el Museu de la Vida Rural, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IADAPA) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
