
Als municipis rurals de Catalunya hi ha 171.538 dones en municipis rurals, el 48,1% de la població. Tot i la presència rellevant, especialment entre la població de més edat. Les dones continuen concentrant el 57,8% de l’atur rural i representen el 44,1% de les afiliacions a la Seguretat Social en aquests municipis.
Pel que fa al sector primari, a Catalunya hi ha 9.963 dones que treballen en agricultura, ramaderia i pesca, una mica més que l’any passat en que la xifra era de 9.800 dones, però molt meny que fa 14 anys, en que hi havia 11.726 dones.
Així ho revela l’Informe analític sobre la dona rural a Catalunya que ha realitzat l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental en motiu del Dia internacional de la dona rural que es commemora el dia 15 d’octubre.
La celebració institucional s’ha fet aquest dijous al Centre Cultural de la Mercè a Girona, en un acte que ha conduit la cap de redacció d’Arrels Margalida Ripoll i que ha comptat amb la presència de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Eva Menor i el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig.
La primera de les taules rodona s’ha centrat en el relleu generacional i en el programa Catifa Vermella d’acompanyament als joves que es volen incorporar al sector primari. El programa reuneix un conjunt de mesures per facilitar l’accés al sector, reduir les dificultats inicials i acompanyar els joves en el desenvolupament dels seus projectes professionals.
“Cal modificar tot l’ecosistema dels joves que volen emprendre en l’entorn rural” assegurava Laura Dalmau, subdirectora de planificació rural. Que afegia que “cal incidir en diversos aspectes com l’accés a la terra, l’obtenció de finançament, els espais test o l’accés a l’habitatge, així com en l’acompanyament en tot el procés i des de l’inici”.
Maria Serracarbassa, de la Caseta d’en Fermí a Moià, està al capdavant d’un projecte ramader familiar amb vistes a prendre el relleu al seu pare. En la seva intervenció va recordar que la incorporació de la gent jove ha de tenir mires més llargues “no és només com arribem a posar en marxa un projecte sinó com el podem mantenir”.

Anna Aldrufeu, viverista i directora d’Aldrufeu Associats i Eduard Solà, van mostrar una fórmula de relleu generacional que es produeix fora de la família. “Els meus fills han decidit no continuar. I tancar l’empresa, a més del greu per deixar morir la feina de tota una vida, té altres implicacions perquè nosaltres tenim gent treballant a casa”.
La segona taula rodona es va centrar en l’alimentació i en el paper que hi juga l’educació dels més eptits per tenir futurs consumidors més consienciats. Totes les ponents van coincidir en la importància de la divulgació en els infants, però Roser Armadàs, ramadera a Can Pastoret va voler deixar clar en les visites familiars que rep a casa seva, “tinc molt clar que he d’explicar el que pugui als infants, però sobretot als pares i mares que són els que finalment compren uns productes o uns altres”.
En aquests sentit, l’armadora Cristina Caparrós, va fer esment a que no es pot posar sobre els més petits tota la responsabilitat per aconseguir canviar una tendència, sinó que els adults també necessiten una certa divulgació i informació: “hi ha peixos que no els coneixem i no els sabem cuinar i com que ningú els compra, els pescadors ja no els pesquen i per tant, no es trobem a les peixateries i això fa que la gent no els conegui perquè tampoc no els veuen. És un bucle”.
I és que són molts els fronts en els que s’ha d’incidir per aconseguir posar al centre l’alimentació. Des del Consell Comarcal d’Osona treballen amb els menjadors de 36 escoles per oferir-los accés a productes de proximitat. Un dels aspectes que han hagut de treballar, explicava Cristina Ribas, és la formació dels cuiners i cuineres que treballen en aquests menjadors: “costa cuinar només amb productes de temporada perquè ens hem acostumat a tenir tomàquets tot l’any i fins tot sembla que ja sabem fer una amanida sense tomàquet”.
El conseller Ordeig, en la seva intervenció va recordar que la futura Llei de l’Alimentació preveu ser una eina per avançar cap a un alimentació més saludable i sostenible i més vinculada al territori.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!




