“El meu estudi és la meva cova, el meu petit temple” diu en Txordi Ricart. Aquest artista, que viu al Pirineu, parla amb el llenguatge de la fusta. Ho fa des d’un lloc on diu que no veu el món passar, sinó que el sent, el viu i l’olora. Les seves obres traspuen la saviesa de la gent gran, a qui respecta i també el saber de les tècniques apreses arreu del món. I parla de rudesa a l’hora de crear unes peces que poden ser d’una delicadesa extrema.
Docs Arrels / E02 · 11 min
