Hi ha pobles que, en silenci, han estat observats per milions d’espectadors. Carrers empedrats que han fet de plaça italiana, deserts que han estat testimoni de grans batalles del Far West i façanes medievals que han recreat segles d’història. Ara, aquests municipis que han cedit la seva pell a la ficció comencen a escriure les seves pròpies narratives gràcies a una iniciativa que connecta la gran pantalla amb el territori; la Xarxa de Pobles de Pel·lícula.
La xarxa, que aplega quinze municipis d’arreu de l’Estat, ha estat presentada en el marc del FITUR (Fira Internacional de Turisme), on han marcat els principals reptes i línies estratègiques que enfronten amb vistes al 2026. Ara bé, l’objectiu principal del projecte és aconseguir que el turisme de pantalla —aquell que mou viatgers que volen descobrir escenaris de cinema i sèries de televisió— contribueixi a reactivar l’economia local, reforçar la identitat dels territoris i, sobretot, a fer front al repte demogràfic en zones afectades pel despoblament. El que proposa la xarxa no és crear punts turístics, sinó construir itineraris que permetin reviure la ficció, alhora que es reivindica la identitat i el patrimoni cultural de la zona.
Un gir de guió
Avui dia, la xarxa ja suma els dotze municipis fundadors i catorze que s’hi han adherit al llarg dels anys. Aquest mapa cinematogràfic confecciona una cartografia entre pobles d’arreu del territori, des del municipi de Tabernas (Almeria), amb el seu icònic desert propi d’un Western; Tossa de Mar (la Selva), amb el recinte emmurallat de la Vila Vella o Alfoz de Lloredo (Cantàbria), on els penya-segats de Bolao han servit de decorats de somni.
Les dades del recent Observatori del Turisme de Pantalla apunten cap a un perfil concret de turista: adults joves, amb gran interès per les sèries i les pel·lícules, però de context urbà. En aquest punt, la xarxa troba una oportunitat per apropar la vida rural a les persones de ciutats promovent valors com la sostenibilitat i la identitat cultural.
Darrere la iniciativa hi ha també una voluntat de reescriure la narrativa hegemònica i sovint estereotípica els pobles rurals. En aquest context, els municipis petits es posicionen al centre de l’escenari per convertir-se en protagonistes i escriure un relat propi. Aquesta voluntat es reforça amb aliances amb entitats rurals i turístiques d’altres territoris, i amb l’aspiració que el model pugui inspirar fins i tot destinacions urbanes. La idea és que el patrimoni audiovisual no es quedi a la pantalla i que deixi empremta sobre el terreny.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
